Cicle Margalló | Requetemuá | L’home a la recerca del sentit | FSLP’26
Dimecres 15 de juliol | 20 h | Passeig de les Palmeres
A càrrec de Júlia Miralles i grup de joves Kessería
L’home a la recerca de sentit és una adaptació escènica inspirada en l’obra de Viktor Frankl que proposa un viatge per la transformació de l’ésser humà davant situacions límit. A través d’un llenguatge senzill i simbòlic, la peça travessa diferents estats —del shock a la caiguda, de la recerca a l’esperança— fins arribar a la transformació personal. Sense donar totes les respostes, convida el públic a mirar cap endins i a reconnectar amb la idea que, fins i tot en el dolor, pot existir sentit.
Intèrprets: Danna Cano, Mina Guerrico, Ainoa Martínez, David Burgos, Elena Ferré, Raquel Correia
CIA Kessería neix a partir de les classes de dansa contemporània de l’Espai Jove Kesse, on els seus i les seves integrants es van conèixer i van iniciar el seu camí en la dansa des de zero. Amb el temps, el grup ha anat creixent i consolidant una manera de crear basada en la cooperació, l’aprenentatge constant i la connexió entre les persones i el moviment. Més enllà de la tècnica o la perfecció, Kessería es defineix per la seva identitat col·lectiva: un espai segur on experimentar, investigar i crear sense por al judici, apostant per una dansa accessible, sincera i profundament humana.
Requetemuà de Júlia Miralles, neix de la inspiració en la dona rural ebrenca de postguerra; d’observar i voler conèixer més sobre la seva àvia. Lluny de voler relatar la història i prendre responsabilitat en detallar el context, proposa un viatge intens amb el personatge que travessa per la seva quotidianeïtat i desitjos amb l’elaboració d’una truita de patates com a fil conductor.
requetemuà
[onomatopeia], masculí
1. Referit al gest amorós d’enviar un petó molt gran, posant èmfasi en l’onomatopeia de la pròpia acció. Ens veiem demà. Muà, muà i requetemuà!
2. Oda a la immensitat d’allò senzill, a les dones treballadores i a la vida rural. Tribut a les arrels que ens fan ser qui som. Record a allò que no mereix ser oblidat.
3. Solo de dansa-teatre que abraça cadascun dels significats que aquesta onomatopeia et pot inspirar.
