El Govern aprova la reforma del Reglament d’Estrangeria per a afavorir la integració de menors estrangers i joves extutelats
Aquest nou règim jurídic simplifica els procediments i homologa la norma espanyola amb la de països del nostre entorn. Fins a 11 comunitats autònomes van participar activament en els tràmits i van realitzar una valoració molt positiva de la reforma. El canvi normatiu evitarà, per exemple, que molts joves es vegin abocats a la irregularitat sobrevinguda en complir la majoria d’edat
El Consell de Ministres ha aprovat, a proposta del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, un Reial decret que reforma el Reglament d’Estrangeria, modificant el règim jurídic de menors i extutelats per a afavorir la seva integració. Amb la reforma aprovada avui, es posa fi a la situació actual en la qual, de facto, s’impedia la inclusió dels menors no acompanyats i els joves extutelats.
La normativa actual provoca que molts menors caiguin en irregularitat sobrevinguda en complir els 18 anys, una situació causada per la rigidesa d’aquesta normativa que el Govern modifica. El Ministeri d’Inclusió ha proposat una sèrie de canvis en els articles 196, 197 i 198 del Reglament d’Estrangeria, amb un nou règim jurídic que promou la inclusió d’aquest col·lectiu i homologa la norma espanyola amb la de països del nostre entorn. En concret, l’objectiu final de la reforma és promoure la inclusió i reduir la vulnerabilitat d’aquestes persones evitant que arribin a la majoria d’edat menors estrangers no acompanyats indocumentats, consolidant que puguin accedir al mercat laboral a partir dels 16 anys (i després de complir 18 anys). Així, s’estableix un règim propi per als joves extutelats amb requisits més concordes a la seva realitat, allargant la durada de les autoritzacions de residència i permetent que els joves extutelats que ara tenen entre 18 i 23 anys i que s’han vist abocats a la irregularitat sobrevinguda puguin accedir a una autorització de treball.
D’aquesta manera, es modifica l’article 196 del reglament d’estrangeria per a simplificar el procediment de documentació quan són menors. En primer lloc, es redueix el termini per a acreditar la impossibilitat de retorn de 9 a 3 mesos. Quan se superin aquests tres mesos, les oficines d’estrangeria documentaran d’ofici a aquestes persones sense que aquest procediment interfereixi en una possible repatriació. No obstant això, si la repatriació procedís, s’extingiria l’autorització concedida.
En segon lloc, s’incrementa la vigència de l’autorització inicial d’un a dos anys (homogeneïtzant el termini amb altres normes) i de l’autorització de renovació a tres anys. En tercer lloc, s’eximeix de l’exigència d’acta notarial per a la cèdula d’inscripció i se substitueix per un informe de l’entitat de protecció de menors. Finalment, es consolida que les autoritzacions de residència habilitin per a treballar quan el menor aconsegueixi els 16 anys.
Amb la modificació dels articles 197 i 198 del Reglament d’Estrangeria, es crea un règim propi per als menors no acompanyats que aconsegueixen la majoria d’edat. Per a aquells que arriben als 18 anys documentats (article 197), s’estableix un règim propi sense referències a residència no lucrativa, la qual cosa afavoreix la continuïtat de l’autorització que tenia com a menor. A més, es redueix l’acreditació de mitjans suficients a una quantia més adequada (el Tribunal Suprem va establir en el 100% del IPREM el requisit econòmic per a l’autorització inicial i del 400 % del IPREM en la segona renovació), es fixa com a requisit la quantia màxima d’Ingrés Mínim Vital que es tindria dret a percebre com a llar unipersonal (470 euros al mes actualment) i es permet que es computin els ingressos procedents d’una ocupació o del sistema social.
En el cas dels menors que arriben als 18 anys sense documentar, es modifica l’article 198 per a establir un nou sistema per a documentar a aquells joves que no ho estan a arribar a la majoria d’edat. Aquests joves accedirien a una autorització per a residir i treballar amb els mateixos requisits esmentats anteriorment. En tots dos casos, tant per als qui hagin arribat a la majoria d’edat documentats com sense documentar, es tindran en compte els informes sobre esforç d’integració, continuïtat d’estudis o formació.
Finalment, per a aquells joves extutelats que tenen ara entre 18 i 23 anys i es troben indocumentats, es posa en marxa un procediment perquè puguin accedir a l’autorització prevista per als menors que arriben sense documentar a la majoria d’edat. D’aquesta manera, s’evita que quedin en irregularitat sobrevinguda i es generin situacions d’exclusió social.
El procés d’elaboració d’aquest Reial decret ha comptat amb una important participació de particulars, entitats del tercer sector i comunitats autònomes. Durant el procés de consulta pública es van rebre 122 aportacions, mentre que en el tràmit d’informació i audiència pública va haver-hi altres 15 contribucions. A més, 11 comunitats autònomes van participar activament en els tràmits i van realitzar una valoració positiva de la reforma; d’igual manera, el Consell d’Estat es va referir a aquest canvi normatiu subratllant “la rellevància i l’ambiciós abast de la reforma”. Totes aquestes contribucions han ajudat a enriquir el Reial decret aprovat avui.
La reforma aprovada en el Consell de Ministres beneficiarà a unes 15 000 persones aproximadament.
En 2020, el Ministeri d’Inclusió va realitzar diverses millores en la normativa d’aquest col·lectiu, com la instrucció SEM 1/2020, que habilitava als menors a treballar a partir dels 16 anys, de manera anàloga a la resta de menors, i l’RD 19/2020, que va atorgar autorització de treball i residència per dos anys per als joves extutelats que van treballar en el camp durant la pandèmia. La majoria dels joves als quals se’ls va donar aquesta autorització segueixen avui afiliats a la Seguretat Social i treballen en sectors molt diversos.
